5 juliol 2019

LA REFORMA DE L’ESGLÉSIA DE LURDES, A BETEVÉ

L’església de la Mare de Déu de Lourdes ha viscut una història amb etapes convulses i, ara, després d’una remodelació profunda, s’han deixat a la vista els vestigis que encara queden d’aquesta història. El més antic és l’única paret que queda en peu del temple construït anteriorment en el mateix punt. Data del 1877 i estava dedicat a Santa Madrona, però com que uns anys més tard se’n va construir un altre dedicat a la mateixa santa, es coneixia com església de Santa Madrona la Vella.

Aquest primer temple va quedar completament destruït durant la Setmana Tràgica, però l’única paret que se n’ha conservat ara quedarà a la vista de tothom. Per Josep Fabra, veí i autor del llibre ‘Lurdes, la parròquia de la França Xica’, és molt important mantenir aquest vestigi, ja que permet conèixer millor les tècniques de construcció de l’època.

El temple es va reconstruir el 1916, però es va dedicar a la Mare de Déu de Lourdes. Durant la Guerra Civil, però, es va tornar a malmetre i durant més de 10 anys va estar tancat. Es creu que són d’aquests anys els grafits que s’han trobat en les columnes de l’església. Són escrits i dibuixos d’un sol color i de caire molt divers, però el que ha cridat més l’atenció a Josep Fabra és un petit text en català que marca l’inici de la nova reforma: el maig del 1945.

La remodelació també s’ha aprofitat per recuperar el trencadís de les cúpules del temple, que amb els anys s’havia malmès i s’havia recobert de tela asfàltica. Després de cinc mesos d’obres es preveu que els treballs estiguin acabats aquesta setmana. Dissabte, 6 de juliol, se celebrarà una jornada de portes obertes per mostrar al barri totes les descobertes i millores que s’hi han fet.