5 febrer 2018

ES PRESENTA AL POBLE-SEC UN LLIBRE SOBRE ELS ORÍGENS DEL PARAL·LEL AMB TEXTOS INÈDITS DE ROSSEND LLURBA

El passat de l’avinguda del Paral·lel és el fil conductor de l’obra “Història del Paral·lel: memòries d’un home del carrer”, que compta amb textos inèdits de Rossend Llurba. L’escriptor i autor del pròleg, Enric H. March, va presentar l’obra en un acte organitzat pel Centre de Recerca i Històrica del Poble-sec, dimarts al vespre a la Biblioteca Francesc Boix del Poble-sec.

Qui va ser Rossend Llurba?

Va ser un lletrista de cançons, autor dramàtic i articulista, i també va jugar un paper molt important com a cronista del Paral·lel de principis de segle XX.

Quina va ser la seva vinculació amb el barri?

Ell neix a Vilosell, un petit poble de les Garrigues, però des de molt petitet ve a viure a Barcelona i va viure al carrer del Roser, al Poble Sec. Es va convertir en un protagonista privilegiat d’aquell Paral·lel que just a finals del segle XIX començava a néixer. En aquest sentit, tenim una persona que de primera mà i per primera vegada narra com neix el Paral·lel.

Com descriu l’avinguda en aquest recull de textos?

Aquest llibre parteix d’un document que era totalment inèdit, eren uns fulls que estaven mecanografiats i preparats per poder ser publicats en el seu moment en una col·lecció que es deia monografies històriques de Barcelona de la llibreria Millà, per no es van arribar a publicar mai. Aleshores, en Xavier Albertí, que va ser un dels comissaris de l’exposició “El Paral·lel 1894-1939” va localitzar aquests manuscrits a la llibreria Millà. Per una sèrie de casualitats, van aparèixer les nétes de Rossend Llurba, que tenien en el seu poder els manuscrits del seu avi, i es va poder veure la coincidència entre uns manuscrits i els altres i es va poder fixar quina era l’autoria.

Què voleu transmetre amb aquesta publicació?

Una història del Paral·lel. De fet, és la primera història del Paral·lel que s’escriu viscuda en primera persona. Hi havia un parell d’obres de referència, com “Una biografia del Paralelo”, que va sortir el 1944; i “El Paral·lel història d’un mite” publicada per Miquel Badenes el 1990. S’ha aconseguit poder publicar una història del Paral·lel, viscuda en primera mà. Els manuscrits de Rossend Llurba queden tallats en una data determinada perquè quan mor no pot continuar amb aquesta història. El que s’ha fet és una recerca de tot el material que va escriure, i s’ha pogut fer tot un buidatge d’articles que Rossend Llurba va escriure per diverses revistes i aquests han servit per completar aquesta història que havia quedat interrompuda. La resta del llibre és completada amb una sèrie de material, com per exemple el cuplet “La Font del Xirineu”, el primer que s’escriu i es canta en llengua catalana, i es completa amb una petita obra de teatre i amb un conte d’en Llurba.

Què és el que destaca del Paral·lel d’aquella època?

És una història molt detallista pel que fa al naixement i la desaparició de tots els locals que acabaran conformant aquesta avinguda. No entra en els detalls de què es feia o quins artistes actuaven. Es converteix en una mena de nòmina de tots aquests locals, que apareixien i desapareixien d’una setmana per l’altre. En aquest sentit, és un relat molt viu de tot el que passava.

Com a escriptor i impulsor d’aquest recull, com valora que surti a la llum aquests escrits?

Des del meu punt de vista personal, com a persona que es dedica a investigar temes de l’oci popular del segle XIX i principis del segle XX és cabdal que existeixi una obra com aquesta i és especialment important que l’Editorial Comanegra hagi posat tot l’esforç en publicar un llibre com aquest. Surten moltes coses que fins que no les edita en Rossend Llurba no se sabia de la seva existència. Només per això, podem donar gràcies a l’existència d’aquest llibre.

Com va anar la presentació del llibre al Poble-sec?

Va ser una presentació agraïda, perquè com ho fas precisament en un dels barris que es troba a l’avinguda del Paral·lel, sempre et dóna la sensació que ho estàs vivint d’una altra manera, ja que el tipus de públic que tens és coneixedor de la història del seu barri i això el fa que sigui més agraït. Tot i que sempre vas amb precaució, perquè potser de vegades sempre expliques coses que com a barceloní et sembla una cosa sorprenent i per un veí no és res de l’altre món, perquè ho han viscut tota la vida. I en aquest sentit, molt bé. Sempre és d’agrair poder fer presentacions en el lloc concret on s’està explicant la història del llibre.